Crisi a Alcoi

Mmmm, crisi a Alcoi??? (Espere no fer tanta forrolla com l’anterior entrada). És tracta d’una gran qüestió que ens farem molts. Doncs, sí i ja fa molt temps. Si nosaltres tenim experiència en alguna cosa és amb la crisi. Per què?? Perquè ja li duem molt avantatge a la resta amb la crisi econòmica, ja que nosaltres la vam començar fa molt temps, començant per la crisi del tèxtil que fa temps que arrosseguem. La culpa no és de ningú, o sí. Quan vas a Elx, quan vas a Alacant, quan vas a València, han començat a parlar de crisi al mes de maig de 2008. Alcoi du parlant de crisi des de ja fa, com a poc, tres o quatre anys i que no en siguen més.

La veritat siga dita, ni les empreses ni la gent hem sabut canviar el xip, no hem sabut acoplar-nos a tot el que venia i trobe que poques empreses ho faran a hores d’ara, on quasi hi ha un punt de no retorn. Canviar el xip en el sentit de no crear empreses de producció ací, agafar la maleta i anar a Àsia, la creació d’empreses comercials ací seria un punt de partida fonamental per a seguir desenvolupant-nos. Xina i Índia fan l’agost amb nosaltres però els empresaris també ho fan viceversa.


La globalització era un fet quan les empreses alcoianes començaven a veure el problema. A més d’un li agradaria clavar el cap baix terra i tornar-lo al seu lloc a 2011, quan ja de segur, haurà passat tot ( a la resta de llocs, però segurament ací encara estarem fotuts). L’economia local progressivament ha anat adaptant-se, i quin remei, a altres fonts, com per exemple ara al sector terciari o de serveis on crec que estem millorant molt. Però no hem de deixar de lloc la indústria, puix és el motor econòmic més “net” que pot haver econòmicament pensant. Tal vegada caldria pensar-se si és convenient ja, plantejar nous polígons industrials a la ciutat, on ja fa anys que els pocs empresaris que queden de bona jeia i emprenedors estan demanant-ho a crits.

Si no s’actua amb la major celeritat possible, ens trobarem a un forat d’on ja serà impossible tornar enrere. Necessiten els governants d’Alcoi un quadre sinòptic on ho explique tot per entendre-ho bé. Serà possible? Idees fresques per a traure a aquesta ciutat falten, tenim pensaments Paleolítics al món de la indústria a la ciutat. Cal escampar ara, ja, ahir deuriem d’haver-ho fet, doncs quan sinó?? Quan ja no puguem fer res per salvar els mobles??

El Ban del poble… amb el poble ( i 3 )

Per fi, hui podem dir que els pastorets del poble eixirem on toca, davant acompanyant les danses, amb la música com a poble i cantant les Nadaletes corresponents de “Pastorets i pastoretes” i “Ja venen els Reis d’Orient”, vaja com sempre. Sembla que algú ha recapacitat la seua decisió, ha rectificat i tot tornarà al lloc d’on no deuria d’haver-se menejat. Tal i com ha informat aquest migdia Ràdio Alcoi Cadena Ser.

Al final sembla que hi havia més gent de la que tots ens pensàvem espentant per a que no es trencara aquesta tradició. A tots ells també, donar-vos les gràcies i desitjar que gaudim de la nostra eixida al Ban el proper 4 de gener. Enguany i molts anys més, per a que perdure en el temps l’esperit nadalenc del Ban i la Cavalcada a Alcoi.

El Ban del poble però sense el poble (2)

Tot un èxit. El periòdic Ciutat ha inclós el post anterior al “Cartas al Director” a l’edició del passat diumenge dia 28 de desembre. A més crec que s’ha donat un tractament un poc especial al anuciar-lo a la portada del mateix periòdic. Per tant, missió acomplida.

Des del meu blog vull donar-li les gràcies al mateix Ramon Climent per haver-lo fet públic, ja que era probable, al anomenar certes institucions “intocables” en aquest lloc, que fera un poc de rebombori i enrenou. Gràcies a aquest fet, la veu del que molts pensem arribarà un poc més lluny, donant així un altre punt de vista al que de segur, la gent tenia instal.lada al seu cap.

Així mateix adjunte al Box del meu blog, la carta en format .pdf de la carta emesa pel grup de danses El Carrascar per a justificar els canvis. Trobe que ells tampoc tenen la culpa, puix per sort o per desgràcia ells tampoc es poden queixar. En aquest lloc els que manen són els que manen i contra ells es complicat estar en desacord. De tota manera us deixe l’arxiu, per a que cap element quede sense justificació.

El Ban del poble però sense el poble

El ban és com tots sabeu, ja tradicional a Alcoi. Fa ja uns anys li se va fer una volta al plantejament inicial que tenia aquesta tradicional desfilada. Es van incloure a la mateixa elements del Betlem alcoià com per exemple els personatges del Tirisiti disfressats, la gent del poble cantant nadaletes, danses populars, etcétera. Evidentment, aquesta tradició s’ha anat extenent a cada vegada més gent. Al principi, no eixia massa gent, ja que era poc conegut, però a mesura que passaven els anys, Alcoi anava assumint aquesta tradicional desfilada com més seua, sent una marca de la casa a mesura que passaven els anys fins hui. La gent de fora ve a veure el Ban tal i com és actualment, cosa que fa uns 10 o 15 anys, el Ban passava absolutament desapercebut per la resta de gent que no era d’Alcoi. De fet, molts de les alcoianes i alcoians que no tenien xiquets ni fills directament no anaven. Actualment no és així. S’ha aconseguit fer un Ban nombrós i amb sentiment amb pas dels anys. Cal saber que hi ha moltes tradicions que estan, es modifiquen i per tornar a assentar-se necesiten temps, puix ara el Ban ja ha madurat suficientment com per considerar-se d’ací, així com la pròpia Cavalcada.

Tot açò fins hui, fins enguany, punt amb el qual comença altra vegada la regressió si no es para. La gent que abans eixia com a poble ha sigut limitada (que també podrien limitar a les entrades de festes moltíssimes filaes molt més sagnants que el “poble d’Alcoi”) d’un mode excloent per a tota la gent que abans eixia. Ara només podran eixir com a poble aquells que siguen socis del grup de danses del Carrascar i amb certa antiguitat, doncs ni volent fer-se’n socis ens deixarien eixir on toca, que és com a poble d’Alcoi i no al costat dels camions de la brossa com volen possar-nos, amb una clara intenció de deixar a més d’un i de dos a casa. Les explicacions oficials que ens donen al grup nombrós de gent que té intenció d’eixir és que l’ajuntament diu que el grup de gent que representa al poble és massa gran com per eixir com tradicionalment s’ha fet. Cal dir que ací sempre són els mateixos qui paguen els plats trencats, el poble, que il.lusionat amb eixir, enguany el volen deixar a casa tot plegat.

Cap dels dirigents actuals d’aquest poble serà capaç de trencar la il.lusió de nosaltres els alcoians. Cap serà capaç de trencar el sentiment que ha anat forjant-se any rere any gràcies a nosaltres, el poble d’Alcoi. Cap dirigent ni cap associació (la de Sant Jordi, com sempre) anclada en el passat des de fa ja dècades ens deixarà a casa el proper 4 de gener. Que cap d’aquesta gent tinga dret a apropiar-se de ninguna tradició que perteneix a les alcoianes i als alcoians des de sempre. Que cap grup pretenga traure tallada d’aquests canvis per afavorir a les minories que volen ells.

Al proper 4 de gener, la gent que representarà al poble d’Alcoi estarà al Ban, darrere o davant, que a cap persona ni a cap regidor de festes li quede cap dubte. Eixirem a representar al poble tal i com sempre s’ha fet, mantenint el seny que sempre el poble d’Alcoi ha tingut, però també deixant clar amb què no estem d’acord.

Mai el Ban d’Alcoi sense Alcoi!!!

Festa del 9 d’octubre. La mocadorada

Després de tant temps, torne a escriure al blog, que ja tenia quasi abandonat. Però mai és tard. Mai és tard si tens ganes.

I torne a escriure al blog a una data assenyalada com és hui. Hui 9 d’octubre, al qual se celebra l’entrada de Jaume I el Conqueridor a València, després d’un acord amb el rei musulmà de Balansiya, Zayyan ibn Mardanix. Us adjunte o us copie el que indica la Viquipèdia d’aquest dia a la xarxa:

És tradicional al cap i casal la celebració de la Mocaorà de Sant Dionís, l’equivalent valencià al dia dels enamorats. L’ha de regalar l’home a la seua parella, i consisteix en una safata que conté uns dolços de massapà cuit, la Piuleta i el Tronador, i dolços de massapà cru en forma de fruites i verdures, tot embolicat en un mocador per al coll.

La tradició ve de quan a l’edat mitjana les ciutats homenatjaven els convidats, sobretot els reis, amb una vaixella d’argent plena de viandes. A partir del segle XV la ciutat de València va començar a regalar vaixelles de ceràmica de Manises i Paterna contenint els dolços de sucre que començaven a fer-se a terres valencianes arran de la introducció del cultiu de la canya de sucre al regne, com ara confits i massapans. Amb el temps aquest costum es va popularitzar entre els valencians derivant en un regal per Sant Dionís, però diu la llegenda romàntica que representen els fruits de l’horta de València que les valencianes van oferir a Jaume I i a la reina Na Violant d’Hongria el 9 d’octubre de 1238 quan entraren a València.

També era especialment tradicional a les celebracions del 9 d’octubre els festivals pirotècnics des de la popularització de la pólvora de forma festiva. Fins i tot la vespra del 9 d’octubre de 1526 va haver-hi un accident en el que van morir 9 persones i van cremar 20 cases a la zona del Mercat. No està clar si va ser amb la suspensió de les celebracions del 9 d’octubre arran del Decret de Nova Planta, o a partir de la prohibició de fabricar pirotècnia per part de Carles III, quan els pastissers van començar a donar forma de petards, piules i trons als massapans, naixent així la Piuleta i el Tronaor. També es diu que tenen una simbologia eròtica.

A partir del segle XIX es va afegir el mocador envoltant els dolços, donant nom al conjunt.

Amb tot, gaudim i assaborim les nostres tradicions, que, de vegades, començen a estar oblidades. No només traure la Senyera a passejar, cosa que no implica un altra cosa que lluir l’alcadessa de València i al senyor Camps amb un valencià certament imperfecte, sinò també les nostres tradicions, ciutat a ciutat, poble a poble, casa a casa al llarg de tot el País Valencià.

A Alcoi, des de ja fa uns anys, per no haver, no hi ha ni manifest perquè un dia a algú no li va semblar bé, li va semblar massa nacionalista per als pensaments, i des d’aleshores, ja mai se’n va saber res de la proclamació de la nostra identitat com a poble valencià, a fregir espàrrecs, com diria algú. Però bé, seguim depenent de nosaltres mateixa com a individus per a sustentar la tradició. Com? Doncs, per exemple, participant en els actes que s’organtizen per a tal event.

Si entre tots no conseguim sustentar aquesta festivitat, a la fi, el dia dels enamorats per als valencians i les valencianes ( i no el dia 14 de febrer, jornada absolutament comecial), serà simplement una jornada de festa perquè sí, per imperatiu de les institucions. Això és el que hem d’evitar com siga.

9 d'octubre, dia de la celebració de la conquesta de Jaume I de València

9 d'octubre, Jaume I conquesta València

Càrrecs festers

La setmana passada vaig tindre l’oportunitat d’estar present a la presentació dels càrrecs festers a la ciutat d’Alcoi. En aquest acte es fa una presentació de les persones com a tal que representaran els càrrecs festers al proper any. Tots allí clar, amb trage i corbateta. Dones, les justes. Tal i com opina alguna gent, millor. Els càrrecs seguts posats en un altar, mai millor dit per la posición de la taula, la resta de la gent ocupant la llotja de Sant Jordi conforme podia, ja que el volum de gent era prou elevat.

Aquests actes s’intenta proclamar a la nostra ciutat com un lloc perfecte per a viure, tots resplendint de la seua alcoiania i grandesa per estimar un poble. Em sembla bé que es puguen lluir totes aquestes virtuts, però també cal recordar moltes vegades, que en Alcoi, actualment, hi ha més defectes que virtuts. El moment àlgid de la nit va ser quan l’ excel.lentíssim alcalde d’Alcoi va dir les paraules màgiques, “en aquest Alcoi, ciutat industrial…” aaaai senyor, quanta mentida i quanta barbaritat junta va dir en un moment!! La virtut dels polítics, fer creure que una mentida és de veritat quan és repetida 100 vegades. Això ens passa a nosaltres. Ens repetixen mentides tantes vegades que a la fi ens semblen veritats com a temples. Com tots faran el mateix no ho considereu com un atac personal ni molt menys, perquè qualsevol que estiga segut a la poltrona farà el que siga per a que no li la furten. L’opció ideal seria que tal vegada , algú que estiga segut a una de les poltrones, faça espavilar a la resta. És complicat i trobe que encara no hi ha ningú, però com no ens donem aire prompte, Alcoi sí que serà només un lloc per a viure, però per a res més… Només cal veure el rosari de persones que treballen fora d’ Alcoi, tant en un sentit, cap a València, com per l’altre, Alacant. Els embussos de cotxes a les diverses entrades d’ Alcoi són el millor reflexe que som una població que dorm a Alcoi, però treballa fora. Cada vegada més, per desgràcia de la majoria i per omplir les butxaques a base de construcció de pisos d’altres al poc espai que tenim.

Bé com ja feia temps que no escrivia res, hui ho deixaré ací, però seguiré clavant-me amb el que no veig bé ací, tot siga per millorar les coses.

Depor!

El Club Deportivo Alcoyano és un club històric. Actualment està a punt d’escriure noves lletres al seu quadern d’història. Ja fa moltes setmanes que l’equip està a la zona de promoció a segona divisió nacional. Sóc soci de l’equip des dels 4 anys i mai havia gaudit d’aquesta possibilitat tan gran de pujar a 2ª, o almenys, de promocionar, ja que l’anterior vegada jo era massa jove. L’última vegada només es va promocionar, no vam arribar a ascendir de categoria, i d’això crec que ja fa 16 anys. Ha plogut molt.

Al cas de donar-se la situació de fer l’heroicitat d’ascendre, podríem plantejar-se diverses coses. La primera d’elles és que actualment amb l’estructura del club, per jugadors, per economia, per recursos i per massa social (uns 3000 espectadors) caldria fer molts canvis per poder assegurar-se una plaça a la nova divisió, és a dir, no ser un equip ascensor que a la primera temporada baixe altra vegada, amb els diners i il.lusió que perdríem.

La segona raó puga ser l’encert als fitxatges que puga realitzar la directiva en qüestió. La primera temporada a la segona B teníem un crack fent fitxatges com era Sergio Barila, coneixia la divisió, els representants i les gangues del mercat. Amb això es va poder fer una més que digna actuació la primera temporada a la categoria. Però a la segona qui pot fer tot això? Com seguir mantenint aqueixa empenta de la gent aficionada al nostre benvolgut Deportivo si les coses no es fan bé?…

La tercera raó és, que realment no es vullga ascendir, i que en segona B ja estiga bé. Verdaderament per ciutat, la categoria de bronze és on ens toca estar, pel nombre d’habitants, per economia de ciutat etcètera, però sóc dels que pensa que si hem estat unes quantes temproades a la Tercera divisió, podríem també estar unes quantes a la categoria de plata. Per què no?

El que sí és veritat és que un equip no es pot mantindre en una categoria anomés per la subvenció que li puga donar l’ajuntament, que ha de buscar els seus mitjans económics com a inversors mesclat amb gent que conega el món del futbol. Actualment nomñes hi ha gent que coneix bé el futbol, perquè el sr. Cascales, propietari de l’empresa “Puertas Castalla” pareix que s’ha cansat de l’equip, i no sembla que la “Unión Alcoyana” estiga disposada a posar res més que la publicitat de la camiseta. Ha arribat l’hora de si volem fer cap cosa més, els empresaris s’impliquen una mica més i espentem tots, perquè massa social tenim la que tenim. Ara bé, falta que es puga, perquè tampoc la situació de l’economia a la ciutat es que siga per tirar coets.

Ja veurem, a falta de 4 jornades el que passa. De moment cal guanyar 2 partits i empatar un per a estar a la promoció. del contrari, seran molts els fulls de tinta i els bits desaprofitats parlant d’aquest somni per a l’afició alcoiana.


PRESENTACIÓ

Hola a tots, benvingudes i benvinguts al meu blog, on parlarem un poc de tot. És lliure aquell que pot parlar i pot transmetre a la resta el que pensa.

Categories

Comentaris recents

aaron en Crisi a Alcoi
Mr WordPress en Bon dia!

Pàgines

He sigut visitat ...

  • 2,038 vegades

Posts más vistos